Lletra a Dolors, Miquel Martí i Pol

A l'assignatura de Seminari del segon semestre, se'ns va demanar la recitació d¡un poema en català que fos significatiu per a nosaltres. La meva elecció va ser un poema de Miquel Martí i Pol, Lletra a Dolors.
Per tal de plasmar en aquesta entrada el significat que té per a mi el poema de Miquel Martí i Pol " Lletra a Dolors", he inclòs un vídeo del youtube en el qual es pot observar un conegut actor català recitant-lo, acompanyat del so d'una guitarra espanyola. D'aquesta manera, fer ressò el que aquest poema significa per a mi, i alhora incloure un suport gràfic que aconsegueix que interpel·li més a aquell qui ho percep.




Miquel Martí i Pol

LLETRA A DOLORS

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il•lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.

Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.