Un dia en una sessió de petit grup, la Imma ens va proposar una activitat que consistia en escoltar un seguit de cançons i havíem d’apuntar el que ens inspiraven i quines sensacions o sentiments ens transmetien. Les cinc cançons que vam escoltar van ser les següents:
1- Gripau Blau del Xesco Boix Aquesta cançó em va transmetre diversió, nens petits, rialles.
2- Lila dels Wiskins Aquesta cançó em va fer pensar en joventut, revel•lia, ganes de canviar el món,de no seguir el camí preestablert, somnis, impulsivitat.
3- Pedro Navaja Aquesta cançó el que transmet es seguretat en un mateix, violència, malícia, ambient de carrer negocis negres, que mai hi ha res de segur.
4- Com un puny, de el cantautor Raimon Aquesta cançó em va fer pensar en cultura, pena, retrobament, distància, tristesa, soledat.
5- La nit de Sant Joan d’en Jaume Sisa. L’ultima cançó em va transmetre esperança, alegria, optimisme, ganes de festa, tradició, la màgia de la nit.
Una vegada havíem escoltat totes les cançons vam posar en comú el que ens havia transmès cada cançó i vam poder observar les diferents percepcions que pot tenir la gent com a conseqüència de un mateix estímul. Valoro molt positivament aquesta sessió, ja que va ser diferent, amena i alegre.
Nascut a Guadalajara, Mèxic. Es va graduar en Ciències de la Comunicació a la Universitat Jesuïta de Guadalajara (ITESO) i va ampliar estudis pedagògics a la Universitat de Colònia. Doctor en Educació per la Universitat de Harvard. Catedràtic de Ciències de la Comunicació a la Universitat de Guadalajara. Ha estat coordinador del grup de treball sobre estudis de la recepció de ALAIC i catedràtic UNESCO a Bogotà i Barcelona. Autor de nombrosos treballs sobre comunicació i mitjans, ha centrat la seva línia de pensament i investigació en els estudis de la recepció i l'alfabetització audiovisual. Ha publicat, entre altres llibres: Televisió i audiències, un enfocament qualitatiu (1996), La recerca en comunicació dins i fora d'Amèrica Llatina (1997), TV, audiències i educació (2001), Recepció i mediacions, coord., (2002 ). De l’entrevista a Guillermo Orozco vaig treure la idea de que tothom s’ha d’educar per a ser audiència. Que la lent no capta la realitat, sinó una selecció d’aspectes d’aquesta realitat, que es pot modificar a través de petites subtileses. Per aquest motiu es important educar per als mitjans. Aquesta educació ha de ser donada principalment per la família i l’escola i en menor mesura pels mitjans de comunicació als que s’hauria d’obligar a prendre consciència de que tenen un efecte educatiu i que no poden eludir aquesta responsabilitat.
Entrenador i Company. Vaig escollir representar a en Marc perquè va ser de les primeres persones amb qui vaig tenir relació a la universitat, i entre d’altres coses perquè teníem en comú que els dos som entrenadors i juguem a futbol sala, per això vaig decidir representar-lo amb un colage en que es poden veure diferents fotografies relacionades amb aquest esport. El títol de “entrenador i company” el vaig escollir perquè el Marc es entrenador com jo i amb la paraula Company volia englobar tota la seva personalitat ja que es el seu cognom i fer el joc de paraules amb el fet de que també es un bon company de viatge universitari.
Dimecres 18 de novembre. Visita a la masia del F.C.Barcelona.
La visita a la Masia va ser guiada pel Ruben, cap d’educació del centre. En un primer moment ens va portar al menjador del recinte,que es l’espai mes ample que hi ha a la Masia. Aquí ens va fer una breu introducció sobre el que faríem: una petita volta per dins de la masia per veure els diferents espais dels que disposen, i desprès un vídeo i una xerrada que realitzaríem a la sala Wembley, ja dins del Camp Nou.
La masia del F.C.Barcelona consta de dos pisos, en la planta principal es pot trobar la cuina , el menjador i una petita sala de jocs amb taules de ping-pong i futbolins.
En la planta de dalt, es troben les habitacions, on hi dormen en l’actualitat uns 12 interns, (els altres dormen al mateix Camp Nou), una biblioteca, una sala d’ordinadors i algun despatx.
Ja en la sala Wembley del Camp Nou, el cap d’educació de la Masia del F.C.B., ens va posar un vídeo que havia realitzat barça TV en motiu dels 30 anys de la masia.
La masia es va convertir en residència de joves jugadors amb domicili lluny de Barcelona el 20 d’octubre de 1979, durant el mandat del president Josep Lluis Nuñez. En un principi va acollir a uns 15 joves residents, en l’actualitat es troben 57 residents de edats compreses entre 10 i 18 anys. D’aquests 57 residents, deu viuen a la Masia i els altres en espais habilitats dintre del propi estadi del Camp Nou, anomenats la Masia 2.
La masia del F.C.B. s’ha convertit en un centre multicultural ja que no es limita a esportistes procedents de Catalunya o de la resta de l’estat sinó que també s’hi troben d’altres països com Camerun, Senegal, Georgia, Hungría o Holanda i no sols conviuen promeses de la secció de futbol sinó que també en trobem d’altres de la secció de basquet o la d’hoquei.
Tots aquests nois estan obligats a cursar estudis, en diferents centres de Barcelona on el club te una sèrie de convenis, des de el moment que entren a la masia fins als 18 anys. Aquests nois estan becats, les famílies no tenen cap despesa, el club paga alimentació, allotjament, matrícula i material escolar, i fins i tot els hi dona una petita paga.
A mes, tenen a la seva disposició professors de reforç per als qui ho necessiten, i professors de castellà i català per als estrangers nou vinguts. Aquests, solen arribar al club mesos abans del inici del curs escolar per aprendre quatre nocions del idioma i així poder començar el curs amb garanties d’integració.
Com a conclusió dir que m’ha semblat que des de la masia hi ha un fort compromís per a formar no tan sols bons jugadors de futbol, basquet o hoquei, sinó persones competents que es puguin enfrontar a la vida fora de l’esport amb garanties i que tinguin clars valors com el companyerisme, l’ amistat, l’esforç i sobretot la humilitat. M’ ha semblat també un bon mitjà d’integració per a molts nois estrangers, que arriben aquí gràcies a l’esport però que gràcies a la masia tenen l’oportunitat si no acaben triomfant com a esportistes de tenir una educació que els permeti sobreviure en la nostra societat.
L'article de J. Tuson titulat "El lenguaje y las lenguas" que forma part del llibre "lingüística", ens diu que el llenguatge gaudeix d'una situació privilegiada entre tots els sistemes de senyals que serveixen de llaç entre emisor i receptor.
Ens explica que només el llenguatge humà, elaborat i complexe, ens permet l'expressió de sensacions, situacions i idees, a mès, ens fa posible aludir a coses i aconteixements en la seva abséncia, (parla desplaçada)
Per a Tuson, la comunicació es posible gracies a l'organització i reducció de les percepcions i de l'entorn a través del llenguatge.
L'article parla de que el llenguatge es un element bàsic en la constitució del pensament, que ens permet un discurs abstracte a diferents nivells i es un suport bàsic de la memòria tant individual com colectiva.
El llenguatge es una manifestació del nostre estat d'ànim, ens permet l'autoexpressió, el diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexió sobre la nostra pròpia experiència.
En conclusiò, d'aquest article podem extreure que el llenguatge es el mitjà o instrument de comunicació mes extens que tenim, es el factor bàsic que ens constitueix com sers humans, fa posible el discurs abstracte i la parla desplaçada, juga el paper principal en la constitució del pensament, es suport bàsic de la memòria, ens permet l'expressió lliure i interior i es la causa del dialeg que mantenim amb nosaltres mateixos.
