Escola Costa i Llobera

Setmana d’activitats extraordinàries.
Visita a l’escola costa i LLobera. Dijous 19 de Novembre.

L’escola Costa i Llobera esta situada al c/ capella de Can Caralleu s/n, al barri de Sarrià de Barcelona, es una zona residencial molt tranquil•la on no hi ha gaire vida de barri: gent, bars, botigues, etc; amb una població majoritàriament de classe alta.
L’escola va ser construïda l’any 1951 com un centre privat. Des de fa 20 anys es una escola pública de dues línies que avarca les tres etapes educatives, infantil, primària i secundària; és, per tant, un institut escola.
Ha sigut sempre un centre innovador, abans de 1960 ja realitzava sortides i campaments pels seus alumnes, cosa no gaire habitual a l’època. En l’actualitat es l’únic institut escola de Catalunya, i el seu model d’ensenyament es força innovador.
Es una escola amb un model de gestió organitzativa (organigrama) que situa l’equip directiu al centre, no esta per sobre de la resta de coordinadors de les diferents àrees, segons la directora l’equip directiu és, només, un equip format per la representació pedagògica.
El seu projecte pedagògic es basa en el treball de l’educació integral de la persona, per aquest motiu les seves instal•lacions disposen d’ hort, plaques solars i punt verd. El projecte pedagògic també es basa en la necessitat de fer que els nens aprenguin a ser competents i respectuosos. Es un centre amb una metodologia que intenta crear ciutadans pel món, accentuant la cultura i la identitat catalana i la importància del discurs i l’argumentació. Intenta crear oradors. També posa la música com a element important dins del centre.
Dintre del seu pla estratègic es troba el treball de la informació, al Costa i Llobera s’intenta sortir des de l’aula cap a l’exterior, en busca d’aquesta informació que com deia l’ Eulàlia Bosch desprès rumiaran a l’aula. Per a aconseguir això els alumnes disposen d’ordinadors portàtils a les classes.
Un altre dels aspectes que es treballa dins de l’escola es la convivència, tant entre persones com amb l’entorn, i el fet de que els nens sentin l’escola com a seva: decoració, exposicions, etc.
El centre amb un model d’educació constructivista, personalitza l’aprenentatge i fa de ell un treball cooperatiu, on participen des de les famílies a partir d’activitats i reunions fins a altres escoles i el barri a través de treball en xarxa.
És una escola oberta on fins i tot els pares tenen accés a les aules d’educació infantil, que no tenen portes, els alumnes de P3, P4 i P5 comparteixen un mateix espai. Les classes de primària i secundaria tenen almenys una de les seves parets de vidre de manera que l’aula queda integrada en tot el conjunt de l’escola. Aquesta no representa un lloc d’aïllament dels alumnes sinó que marca l’idea d’escola oberta a l’exterior.
A educació infantil es treballa diàriament amb grups de barreja, grups de diferents edats, l’equip pedagògic corresponent per tant, prepara activitats d’aprenentatge en aquesta línia.
Tant en educació primària com en secundària es fomenta el treball cooperatiu a través de tallers en grups de barreja i també hi ha padrins de joc i lectura. Els tallers no es realitzen diàriament.
Uns altres aspectes que ens mostren que l’Escola Costa i Llobera es un model d’escola constructivista i oberta es que la seva biblioteca serveix com a biblioteca de barri, esta oberta al públic de 8 del matí a 7 de la tarda. També en que han revisat l’ús de la bata, element que segons va dir la Rosa Artigal, directora del centre, per a ells només serveix per no embrutar-se i per tant tan sols s’ha d’utilitzar en plàstica, laboratori o altres casos especials.
Com a conclusió, dir que valoro molt positivament la visita realitzada ja que el model d’escola crec que es molt bo, i vaig sortir del centre amb la sensació que es un centre que m’ha agradat molt i que recomanaria a algun pare si es dones el cas. A més, la visita m’ha servit per veure un tipus d’escola molt allunyat del que havia vist fins ara, i entendre una mica mes el concepte d’escola constructiva, i transmissiva per defecte, ja que m’ha permès visualitzar unes característiques que abans només eren teoria.