Escola Costa i Llobera

Setmana d’activitats extraordinàries.
Visita a l’escola costa i LLobera. Dijous 19 de Novembre.

L’escola Costa i Llobera esta situada al c/ capella de Can Caralleu s/n, al barri de Sarrià de Barcelona, es una zona residencial molt tranquil•la on no hi ha gaire vida de barri: gent, bars, botigues, etc; amb una població majoritàriament de classe alta.
L’escola va ser construïda l’any 1951 com un centre privat. Des de fa 20 anys es una escola pública de dues línies que avarca les tres etapes educatives, infantil, primària i secundària; és, per tant, un institut escola.
Ha sigut sempre un centre innovador, abans de 1960 ja realitzava sortides i campaments pels seus alumnes, cosa no gaire habitual a l’època. En l’actualitat es l’únic institut escola de Catalunya, i el seu model d’ensenyament es força innovador.
Es una escola amb un model de gestió organitzativa (organigrama) que situa l’equip directiu al centre, no esta per sobre de la resta de coordinadors de les diferents àrees, segons la directora l’equip directiu és, només, un equip format per la representació pedagògica.
El seu projecte pedagògic es basa en el treball de l’educació integral de la persona, per aquest motiu les seves instal•lacions disposen d’ hort, plaques solars i punt verd. El projecte pedagògic també es basa en la necessitat de fer que els nens aprenguin a ser competents i respectuosos. Es un centre amb una metodologia que intenta crear ciutadans pel món, accentuant la cultura i la identitat catalana i la importància del discurs i l’argumentació. Intenta crear oradors. També posa la música com a element important dins del centre.
Dintre del seu pla estratègic es troba el treball de la informació, al Costa i Llobera s’intenta sortir des de l’aula cap a l’exterior, en busca d’aquesta informació que com deia l’ Eulàlia Bosch desprès rumiaran a l’aula. Per a aconseguir això els alumnes disposen d’ordinadors portàtils a les classes.
Un altre dels aspectes que es treballa dins de l’escola es la convivència, tant entre persones com amb l’entorn, i el fet de que els nens sentin l’escola com a seva: decoració, exposicions, etc.
El centre amb un model d’educació constructivista, personalitza l’aprenentatge i fa de ell un treball cooperatiu, on participen des de les famílies a partir d’activitats i reunions fins a altres escoles i el barri a través de treball en xarxa.
És una escola oberta on fins i tot els pares tenen accés a les aules d’educació infantil, que no tenen portes, els alumnes de P3, P4 i P5 comparteixen un mateix espai. Les classes de primària i secundaria tenen almenys una de les seves parets de vidre de manera que l’aula queda integrada en tot el conjunt de l’escola. Aquesta no representa un lloc d’aïllament dels alumnes sinó que marca l’idea d’escola oberta a l’exterior.
A educació infantil es treballa diàriament amb grups de barreja, grups de diferents edats, l’equip pedagògic corresponent per tant, prepara activitats d’aprenentatge en aquesta línia.
Tant en educació primària com en secundària es fomenta el treball cooperatiu a través de tallers en grups de barreja i també hi ha padrins de joc i lectura. Els tallers no es realitzen diàriament.
Uns altres aspectes que ens mostren que l’Escola Costa i Llobera es un model d’escola constructivista i oberta es que la seva biblioteca serveix com a biblioteca de barri, esta oberta al públic de 8 del matí a 7 de la tarda. També en que han revisat l’ús de la bata, element que segons va dir la Rosa Artigal, directora del centre, per a ells només serveix per no embrutar-se i per tant tan sols s’ha d’utilitzar en plàstica, laboratori o altres casos especials.
Com a conclusió, dir que valoro molt positivament la visita realitzada ja que el model d’escola crec que es molt bo, i vaig sortir del centre amb la sensació que es un centre que m’ha agradat molt i que recomanaria a algun pare si es dones el cas. A més, la visita m’ha servit per veure un tipus d’escola molt allunyat del que havia vist fins ara, i entendre una mica mes el concepte d’escola constructiva, i transmissiva per defecte, ja que m’ha permès visualitzar unes característiques que abans només eren teoria.

Valoració recitació

Avaluació recitació
Alguns aspectes a tenir en compte per poder fer l’autoavaluació de la recitació:
Elecció del text
El text el vaig agafar d’una pàgina d’internet de contes populars catalans que un company de classe em va recomanar. Jo tenia clar que volia recitar un conte i no un poema, i després de trobar aquesta pàgina vaig escollir “el pagès i el diable” per que em va semblar un bon conte i no era massa conegut.
Expressió oral
Crec que l’expressió oral no ha estat dolenta, tot i no ser catalanoparlant, no crec que hagi tingut una mala pronunciació i el registre, el vocabulari i la velocitat han estat força correctes.
Mirada
Abans de la recitació tenia clar que havia de mirar als espectadors, i crec que això ,tot i els nervis, ho vaig aconseguir, vaig estar mirant al públic, sense centrar la mirada en masses persones concretes, només en aquelles que em donaven una mica mes de seguretat. En el vídeo es veu que miro a totes bandes i que no centro massa la mirada en cap lloc concret.
Veu
La veu em va sortir una mica entretallada a causa dels nervis, en directe pensava que era bastant mes evident que no pas després de veure la gravació, on tampoc crec que es noti massa. Un altre aspecte a comentar en aquest sentit es que vaig tenir alguns problemes a l’hora de respirar a causa dels nervis, i això també va tenir la seva repercussió en la veu.
Postura
En quant a la postura abans de la recitació havia pensat en mourem una mica per l’aula però a l’hora de la veritat em vaig quedar molt quiet a causa dels nervis i la pressió del moment, tampoc crec que la postura que vaig agafar sigui massa dolenta, però en tot cas va ser massa estàtica.
Gesticulació
La gesticulació es una de les coses que m’han sorprès mes al veure el vídeo de la recitació, una vegada vaig acabar tenia la sensació de que m’havia quedat garrativat i que no havia gesticulat massa però al veurem un cop a casa he vist que gesticulo bastant i la comunicació no verbal no es dolenta tot i que hi ha un moment en que em poso a jugar amb els papers on duia escrit el conte i aquest es un aspecte negatiu. Control dels nervis
Aquest es sens dubte l’aspecte mes negatiu de tots, no va haver-hi control dels nervis, estava molt nerviós i tenia la sensació de que era molt evident ,això em va provocar problemes de respiració que va repercutir en aspectes com la expressió oral i la veu. Una vegada vist el vídeo veig que no ho era tant evident el meu estat de nervis i de saber-ho segur que mica en mica hagués anat controlant mes la situació. Altres
Un dels aspectes que vull destacar en aquest apartat es que veien el vídeo la sensació general ha canviat radicalment, vaig acabar la recitació amb la sensació de haver-ho fet força malament i en canvi al veure la gravació no estic descontent amb el resultat.

Habilitats lingüístiques

Llegir, escriure, parlar i escoltar son quatre habilitats que un usuari de la llengua a de dominar per una bona eficàcia comunicativa en totes les situacions possibles.
El receptor ha de saber llegir i escoltar i l’emissor ha de saber escriure i parlar.
Llegir
És el procés de a través del qual es comprèn un text escrit.
Llegir te les següents implicacions:
1- Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text.
El significat que un escrit te per a qui llegeix, no es una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li sinó que es una construcció pròpia que dependria del text, coneixements previs, etc.

2- Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per alguna finalitat. L’objectiu sempre guia la lectura.

3- Llegir és un procés d’interacció entre el que llegeix i el text. Qui llegeix, ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb el que ja sap. També ha d’adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció del que l’hi aporta el text.

4- Llegir es implicar-se en un procés de predicció i *inferència continu.
Qui llegeix formula un hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint.
A mesura que va llegint el lector va verificant o refutant aquelles hipòtesis que s’havia creat.
*Inferència: Habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta, es a dir, del seu context.
Escriure
Escriure es el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
Parlar
Parlar es expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar
Escoltar es comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge o discurs pronunciat oralment.
1- Demana un paper actiu i participatiu.
2- Demana un respecte per l’emissor i les seves idees.
3- Demana ser objectiu per intentar entendre que ens diu o que ens vol dir l’altre.
4- Un bon oient sap descobrir els objectius i propòsits de l’orador.
5- Sap descobrir les idees principals del missatge.
6- Sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l’orador.

Característiques del text o discurs

Característiques del text.
Les Característiques del text son les qualitats que te un escrit o discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa.
En podem trobar de dos tipus, les descriptives, les que analitzen i expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic i les prescriptives, les que determinen les normes d’ús.
Dintre de les característiques descriptives del text en podem diferenciar tres:
1- Adequació: Es el grau d’adaptació d’un discurs o un text a la seva situació comunicativa, tenint en comte la varietat dialectal i el registre.

2- Coherència: És la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no ho es. Estableix una relació lògica entre les diferents parts d’un discurs o un text, tenint en comte l’estructura d’aquest.

3- Cohesió: Conjunt de relacions o *vincles de significat que s’estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o oient interpretar-les amb eficàcia.

*Connectors ( conjuncions, locucions, pronoms, el•lipsis de subjecte, la puntuació, etc)

En quant a les característiques prescriptives, en podem trobar de dos tipus:
1- Correcció: Es refereix a la norma explícita d’ús en una comunitat lingüística. En aquest cas l’ Institut d’ Estudis Catalans. (I.E.C)

2- Variació: Es refereix als trets estilístics i expressius d’un escrit o discurs d’acord amb determinats valors socials.

Bons Comunicadors

Bons comunicadors.
En una de les sessions de principi de curs, l’Imma ens va proposar que penséssim en un bon comunicador i que diguéssim un parell o tres d’adjectius que el definien com a tal.
Pel que fa als bons comunicadors van sortir noms de diferents periodistes, presentadors de televisió, gent de l’esport, polítics i humoristes tals com:
Andreu Buenafuente, Pepe Rubianes, Artur Mas, Risto Mejide, Eduard Punset, Joaquim Mª Pujal, Jordi Pujol, Josep Cuní, Josep guardiola i Iñaki Gabilondo.
A aquests personatges se’ls hi van posar els següents adjectius:
Sincer, correcte, atrevit, carismàtic, graciós, bromista, clar, entenedor, intel•ligent.
També es va dir d’alguns d’ells que tenien el do de la parla, que eren bons vocalitzadors i oradors, que sabien captar l’atenció, que argumentaven de forma senzilla i clara, que sabien utilitzar les pauses i les entonacions i que tenien un bon llenguatge gestual.
D’aquest exercici el que podem extreure, es ser conscients d’alguns dels factors o característiques que et porten a ser un bon comunicador. Està clar que no fa falta tenir tots i cadascun d’aquests adjectius i virtuts per a ser un bon comunicador, però que utilitzant un parell o tres d’aquests aspectes amb gràcia o pots arribar a ser sense la necessitat de ser la persona mes intel•ligent del mon ni amb el millor dels dons de paraula.

Paraules malsonants

Paraules malsonants.
En una de les primeres sessions de COED se’ns va plantejar un exercici força curiós, es tractava d’ordenar una sèrie d’adjectius per la seva gravetat de l’ 1 al 7
Els adjectius eren els següents: brut, ronyós, porc, llardós, impur, infecte i merdós.
Jo els vaig ordenar de la següent manera:
1-Impur, 2- brut, 3-ronyós, 4-porc, 5-llardós, 6-merdós , 7-infecte.
Després d’ordenar aquests adjectius vam posar en comú els resultats i el que vam poder extreure de l’exercici és que hi ha moltes apreciacions posibles d’una mateixa paraula. Que el que per a una persona pot ser un adjectiu suau i graciós, per a l’altra pot ser molt dur i negatiu. I això pot tenir a veure amb l’ús que es fa d’aquesta paraula en les diferents regions, en els diferents grups socials, etc.
En definitiva, en aquesta sessió vam aprendre la necessitat de escollir amb cura les paraules i adjectius i a ser conscients de la diferència de pensament en quant a conceptes en un grup de persones que aparentment son semblants per edat i context social.

Qui ets tu?

Qui ets tu? Descripció Marc Company.
En Marc Company es un noi que destaca entre tots nosaltres pel seu color de cabell roig i per la seva pell blanca amb tons rosats propis de la gent pèl-roja.
Viu a Sabadell, li agrada molt l’esport, sobretot el futbol sala, esport que pràctica com a jugador, però del que també viu ja que es entrenador i coordinador d’un club.
Es una persona d’estatura mes aviat baixa,de complexitat forta sense arribar a ser, ni semblar, gras.
La seva cara destaca com ja he dit abans per la seva tonalitat pàl•lida i rosada en ocasions. És de forma arrodonida i en ella podem observar unes celles fines del color del foc, uns ulls verds plens de vida, unes galtes carnoses que ajuden a l’arrodoniment del rostre, i una boca petita de llavis mes aviats fins que solen dibuixar sempre un somriure.
És una persona dinàmica, oberta, extravertida i alegre. Una d’aquelles persones amb la que et resulta molt fàcil congeniar i establir un vincle d’amistat.
Sempre està intentant treure un somriure a les persones del seu voltant i amenitzar les diferents situacions i moments. Sap quan es el moment de posar-se serio però fins a en aquestes situacions fa gràcia per la anormalitat de la situació.
En Marc Company es doncs, un bon amic i un perfecte company de viatge, un ferm recolzament en els moments durs i un gran entreteniment en els moments distesos.

Recitacions i debats

Recitacions i debats.
Les recitacions i debats han estat separades en 4 classes.Durant totes aquestes sessions s’ha seguit la mateixa dinàmica, en un primer moment es feien les recitacions,i després els debats.
Les recitacions han sigut majoritàriament contes i poemes, tot i que algú s’ha atrevit amb una història real, o amb un monòleg, com el de l’ Isaac, d’en quim Monzó sobre el color verd. Aquest ens va sorprendre fins i tot imitant la forma de parlar i els tics de l’autor.
Un altre fet destacable han estat els poemes de la Mireia Vázquez i la Alba Salinero, poemes escrits per elles mateixes.
També han sigut sorprenents les recitacions del Sergi Reia i la Marta Rodríguez en aranès i andorrà respectivament.
En el següent bolc de la classe s’han presentat els debats, dos per sessió. Durant els debats hi ha hagut menys tensió que amb les recitacions, al sentir-te acompanyat el nerviosisme disminueix i com a espectador s’agraeix ja que durant les recitacions et sents bastant identificat amb les persones a les que les toca recitar.
Pel que fa a la valoració dels debats hem tingut en comte aspectes discursius d’oratòria i organitzatius.
Pel que fa als aspectes discursius, crec que els debats han estat força bé, s’ha vist un treball al darrere i les argumentacions donades han sigut força bones i coherents, en algunes ocasions s’ha notat massa preparat, en quant a que els dos equips s’havien el que diria l’altre i es tenien preparades les contra argumentacions, com a aspecte positiu, tothom ha fet servir cites i/o proves documentals.
En quant als aspectes d’oratòria es pot dir que en la majoria dels casos s’ha utilitzat un registre adequat l’expressió ha sigut clara i la correcció lingüística ha estat força bona. Els aspectes menys positius en aquest àmbit han estat la expressió no verbal i la velocitat i pronunciació, tot i que en la majoria dels casos ha estat correcte, en alguns moments podria haver estat millor. Pel que fa a la velocitat i la falta de pronunciació ho podem atribuir a la mala planificació del temps i el nerviosisme.
Pel que fa als aspectes organitzatius es pot dir que han estat molt bé, el control dels nervis i el respecte als torns de paraula, en algunes ocasions han estat massa plans,poc originals, però en general han sigut força bons.
Valoro la experiència de forma molt positiva perquè ens ha servit a tots per perdre una mica la por a parlar en públic i a utilitzar tot allò que hem après durant la assignatura.

Activitats de classe

Exercici cançons.

Un dia en una sessió de petit grup, la Imma ens va proposar una activitat que consistia en escoltar un seguit de cançons i havíem d’apuntar el que ens inspiraven i quines sensacions o sentiments ens transmetien. Les cinc cançons que vam escoltar van ser les següents:

1- Gripau Blau del Xesco Boix
Aquesta cançó em va transmetre diversió, nens petits, rialles.

2- Lila dels Wiskins
Aquesta cançó em va fer pensar en joventut, revel•lia, ganes de canviar el món,de no seguir el camí preestablert, somnis, impulsivitat.

3- Pedro Navaja
Aquesta cançó el que transmet es seguretat en un mateix, violència, malícia, ambient de carrer negocis negres, que mai hi ha res de segur.

4- Com un puny, de el cantautor Raimon
Aquesta cançó em va fer pensar en cultura, pena, retrobament, distància, tristesa, soledat.

5- La nit de Sant Joan d’en Jaume Sisa.
L’ultima cançó em va transmetre esperança, alegria, optimisme, ganes de festa, tradició, la màgia de la nit.

Una vegada havíem escoltat totes les cançons vam posar en comú el que ens havia transmès cada cançó i vam poder observar les diferents percepcions que pot tenir la gent com a conseqüència de un mateix estímul. Valoro molt positivament aquesta sessió, ja que va ser diferent, amena i alegre.

El llenguatge audiovisual

Entrevista a Guillermo Orozco.

Nascut a Guadalajara, Mèxic. Es va graduar en Ciències de la Comunicació a la Universitat Jesuïta de Guadalajara (ITESO) i va ampliar estudis pedagògics a la Universitat de Colònia. Doctor en Educació per la Universitat de Harvard. Catedràtic de Ciències de la Comunicació a la Universitat de Guadalajara.
Ha estat coordinador del grup de treball sobre estudis de la recepció de ALAIC i catedràtic UNESCO a Bogotà i Barcelona.
Autor de nombrosos treballs sobre comunicació i mitjans, ha centrat la seva línia de pensament i investigació en els estudis de la recepció i l'alfabetització audiovisual. Ha publicat, entre altres llibres: Televisió i audiències, un enfocament qualitatiu (1996), La recerca en comunicació dins i fora d'Amèrica Llatina (1997), TV, audiències i educació (2001), Recepció i mediacions, coord., (2002 ).
De l’entrevista a Guillermo Orozco vaig treure la idea de que tothom s’ha d’educar per a ser audiència. Que la lent no capta la realitat, sinó una selecció d’aspectes d’aquesta realitat, que es pot modificar a través de petites subtileses.
Per aquest motiu es important educar per als mitjans. Aquesta educació ha de ser donada principalment per la família i l’escola i en menor mesura pels mitjans de comunicació als que s’hauria d’obligar a prendre consciència de que tenen un efecte educatiu i que no poden eludir aquesta responsabilitat.

Presentació,qui ets tu?

Entrenador i Company.
Vaig escollir representar a en Marc perquè va ser de les primeres persones amb qui vaig tenir relació a la universitat, i entre d’altres coses perquè teníem en comú que els dos som entrenadors i juguem a futbol sala, per això vaig decidir representar-lo amb un colage en que es poden veure diferents fotografies relacionades amb aquest esport. El títol de “entrenador i company” el vaig escollir perquè el Marc es entrenador com jo i amb la paraula Company volia englobar tota la seva personalitat ja que es el seu cognom i fer el joc de paraules amb el fet de que també es un bon company de viatge universitari.

Visita a la Masia

Setmana d’activitats extraordinàries.

Dimecres 18 de novembre. Visita a la masia del F.C.Barcelona.

La visita a la Masia va ser guiada pel Ruben, cap d’educació del centre. En un primer moment ens va portar al menjador del recinte,que es l’espai mes ample que hi ha a la Masia. Aquí ens va fer una breu introducció sobre el que faríem: una petita volta per dins de la masia per veure els diferents espais dels que disposen, i desprès un vídeo i una xerrada que realitzaríem a la sala Wembley, ja dins del Camp Nou.

La masia del F.C.Barcelona consta de dos pisos, en la planta principal es pot trobar la cuina , el menjador i una petita sala de jocs amb taules de ping-pong i futbolins.

En la planta de dalt, es troben les habitacions, on hi dormen en l’actualitat uns 12 interns, (els altres dormen al mateix Camp Nou), una biblioteca, una sala d’ordinadors i algun despatx.

Ja en la sala Wembley del Camp Nou, el cap d’educació de la Masia del F.C.B., ens va posar un vídeo que havia realitzat barça TV en motiu dels 30 anys de la masia.

La masia es va convertir en residència de joves jugadors amb domicili lluny de Barcelona el 20 d’octubre de 1979, durant el mandat del president Josep Lluis Nuñez. En un principi va acollir a uns 15 joves residents, en l’actualitat es troben 57 residents de edats compreses entre 10 i 18 anys. D’aquests 57 residents, deu viuen a la Masia i els altres en espais habilitats dintre del propi estadi del Camp Nou, anomenats la Masia 2.

La masia del F.C.B. s’ha convertit en un centre multicultural ja que no es limita a esportistes procedents de Catalunya o de la resta de l’estat sinó que també s’hi troben d’altres països com Camerun, Senegal, Georgia, Hungría o Holanda i no sols conviuen promeses de la secció de futbol sinó que també en trobem d’altres de la secció de basquet o la d’hoquei.

Tots aquests nois estan obligats a cursar estudis, en diferents centres de Barcelona on el club te una sèrie de convenis, des de el moment que entren a la masia fins als 18 anys. Aquests nois estan becats, les famílies no tenen cap despesa, el club paga alimentació, allotjament, matrícula i material escolar, i fins i tot els hi dona una petita paga.

A mes, tenen a la seva disposició professors de reforç per als qui ho necessiten, i professors de castellà i català per als estrangers nou vinguts. Aquests, solen arribar al club mesos abans del inici del curs escolar per aprendre quatre nocions del idioma i així poder començar el curs amb garanties d’integració.

Com a conclusió dir que m’ha semblat que des de la masia hi ha un fort compromís per a formar no tan sols bons jugadors de futbol, basquet o hoquei, sinó persones competents que es puguin enfrontar a la vida fora de l’esport amb garanties i que tinguin clars valors com el companyerisme, l’ amistat, l’esforç i sobretot la humilitat. M’ ha semblat també un bon mitjà d’integració per a molts nois estrangers, que arriben aquí gràcies a l’esport però que gràcies a la masia tenen l’oportunitat si no acaben triomfant com a esportistes de tenir una educació que els permeti sobreviure en la nostra societat.

El lenguaje y las lenguas.

L'article de J. Tuson titulat "El lenguaje y las lenguas" que forma part del llibre "lingüística", ens diu que el llenguatge gaudeix d'una situació privilegiada entre tots els sistemes de senyals que serveixen de llaç entre emisor i receptor.

Ens explica que només el llenguatge humà, elaborat i complexe, ens permet l'expressió de sensacions, situacions i idees, a mès, ens fa posible aludir a coses i aconteixements en la seva abséncia, (parla desplaçada)

Per a Tuson, la comunicació es posible gracies a l'organització i reducció de les percepcions i de l'entorn a través del llenguatge.

L'article parla de que el llenguatge es un element bàsic en la constitució del pensament, que ens permet un discurs abstracte a diferents nivells i es un suport bàsic de la memòria tant individual com colectiva.

El llenguatge es una manifestació del nostre estat d'ànim, ens permet l'autoexpressió, el diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexió sobre la nostra pròpia experiència.

En conclusiò, d'aquest article podem extreure que el llenguatge es el mitjà o instrument de comunicació mes extens que tenim, es el factor bàsic que ens constitueix com sers humans, fa posible el discurs abstracte i la parla desplaçada, juga el paper principal en la constitució del pensament, es suport bàsic de la memòria, ens permet l'expressió lliure i interior i es la causa del dialeg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Documents de google

imatges edu3.cat

edu3.cat

els videos de edu 3 .cat

He trobat aquest video a edu3.cat